Segons diu el diccionari, la paraula corral «és un lloc tancat i descobert, destinat a recollir o el bestiar o ramat». Així és com s’ha convertit el nostre poble, un lloc tancat, on el seu «pastor» no sempre està cuidant del seu ramat perquè té molta feina a la Capital i les seues hores li està costant. El seu millor, el gos, ja no s’hi troba al seu lloc. Tanmateix la feina al corral comença ja a amuntonar-se i ja no es pot arribar a tots els llocs.
Els llauradors sempre s’han oposat a què el ramat xafigue el seu bancal, i trau el seu «rotovator» per impedir que entre el ramat, i mentre treballa la terra, ixen a la llum assumptes soterrats. Aquest corral sempre havia sigut molt productiu en quant a les seues formes de finançament, teníem una màquina de transformació d’animals, que els convertia en xicotets envasos, tapant-se d’aquesta manera alguns forats. Però en aquesta història sempre hi ha algú que ix perdent. Unes vaques molt xuclades i sense una gota de llet per omplir els recipients, i el granger desesperat ja no sap que fer. Aquest corral era molt conegut a la contornà, venint fins i tot d’altres pobles per conèixer com criaven els animals i les fórmules per mantindre’ls tant callats, però en arribar al portar del Lleó es trobaven amb dificultats per a accedir al recinte en forma de pilons, semàfors i altres artilugis que els feia impossible avançar.
I per finalitzar en tot aquest conte, sempre hi ha sorpreses i ens trobem com els papers han canviat amb el famós conte de la Caputxeta Roja i en aquest corral la protagonista és qui intenta engalipar al llop d’altres maneres de dur aquest corral. La veritat siga dita, vostès podran pensar si tota aquesta història té parèixer amb la nostra realitat.
Xàtiva, quin corral!
és el lema d’enguany
i no crear-los un engany
amb aquesta història real.
Tenir aquesta aparença
amb ficció o realitat
ens demostra la sapiència
de moltes formes d’enganyar.
«Com a amo d’aquest corral que sóc em dirigisc a tots vosaltres, i declare en un tres i res que aquest ramat no s’esvalote, tanque el corral, però que ningú s’enfade». Aquestes paraules podrien ser dites per qualsevol polític quan no troba la manera de què el seu poble no s’altere degut a les males accions fetes, amagant el cap i pensant, per què m’hauré clavat en aquest corral sense amo?
Xàtiva, quin corral
s’ha convertit nostre poble
i ningú que quede cabal
perquè es gran el desordre.
Com amo del corral
intenta que ningú s’esvalote
i ensenya als animals
que vagen pel lloc correcte.
No és gens fàcil dur
un corral com aquest.
Tot siga en el futur
no tinga menjar per a ells.
Sí, senyores i senyors
nostre poble és un corral,
perquè entre forats i muntons,
açò no sembla que tinga final.
Per alimentar nostre Ajuntament
ens pugen a tots la contribució
i el poble ho passa malament
per culpa d’aquesta mala acció.
L’Ajuntament, hui en dia és
una de les grans empreses
i no para de recaptar diners
eixit de les nostres butxaques.
Puguem fer comparacions
amb els animals i nosaltres
doncs fem les mateixes accions,
però que ningú s’enfade.
No hi ha més bemols
que acabar a la fi pagant
sinó et deixen fet pols,
els recàrrecs que van pujant.
La situació que estaven passant
pensem que no tenia final.
I ara l’Ajuntament està patint
la fastigosa crisi actual.
L’OPOSICIÓ TRAIENT TEMES COMPROMESOS
L’oposició d’aquest poble té molta ressemblança amb els llauradors, que treballant la terra ha trobat la millor manera de traure a la llum assumptes soterrats. Amb la seua màquina rotovator apareixen els assumptes més escandalosos que el nostre Ajuntament ha fet al llarg dels anys i esta serà lo fórmula per poder desbancar als populars de la Casa de la Ciutat. «Xe, aquestos del PSOE, Bloc i EU, s’han donat compte que amb aquesta màquina s’avança molta feina. Benvinguts al segle XXI».
Amb aquesta màquina precisa
pensa llaurar el meu bancal
i abans d’acabar una missa
ho deixarà tot com cal.
És pesat açò de llaurar,
estant tot el dia al camp.
No guanyes ni per a menjar
i estant tot el dia pencant.
Nostra oposició a l’Ajuntament
podria treballar com els llauradors,
traient els assumptes en ment
i buscar la millor de les solucions.
Sota terra s’havien amagat
els temes més escandalosos
i algú, segur, eixirà trasquilat
quan el veiem a les fotos.
Doncs pensem molt en positiu
i no llancen al vol les campanes,
caldrà ser més bastant ofensiu
si les eleccions volen guanyar-les.
El poble llaurador
incrèdul s’hi troba
i mira amb malhumor
el que per allí s’asoma.
I a una de les nostres terres
l’oposició es troba novament,
traient a la llum «assumptes»
del nostre Ajuntament.
LA CUA DE TRAURE’S EL DNI
Normalment parlar de les coses de govern dóna molt de joc. Clar exemple el tenim amb la nostra Delegació de Govern de València que es pensa que per a traure’s el Document d’Identitat o Passaport a la nostra ciutat, hem de desfilar com a borregos, un darrere de l’altre i amés a més les instal·lacions no donen per a més. Recomanen que done una volta per ací, i veure amb els seus propis ulls com els policies fan de pastors d’un ramat on allí ens trobem els ciutadans. I podríem dir «mare meua quin corral d’instal·lacions».
Cues com aquestes
es fan tots els matins,
desfilant com borreguets
per obtindre els DNI’s.
I el pastor policia
els ensenya el seu camí
així ningú se’n ix de la fila
arribant tots al seu destí.
Però la fila pot desfer-se
quan un cotxe vol passar
i sempre hi ha algun valent
que d’ella no es vol menejar.
I la situació es dificulta
sobretot un quan fa fred,
per ser tan llarga la cua
i no tindre espai ben calentet.
Sí, senyores i senyors
estem al segle vint-i-u
el problema s’ha fet major
i solució no en dona ningú.
I el Peralta ha passat
del tema a denunciar
i així esperem a la Botella
ens done un lloc com cal.
LA MÀQUINA RUSTIDORA
Un artefacte com aquest el nostre Alcalde estava buscant i per fi sembla que l’ha trobat. En un corral com el de l’Ajuntament ja no val allò d’amagar partides en la terra perquè pot vindre el llaurador i traure-les a la llum. Aquesta nova màquina es poden crear diversos envasos a partir del mateix producte amb només tocar una tecla.
Vaja màquina tant meravellosa,
l’Alcalde es troba molt content.
Fent una feina molt profitosa
i estant orgullós del seu invent.
I este invent desventurat
a l’escena hem posat
i no ens hem oblidat
per a què s’ha comprat.
A un corral com aquest
tota ferramenta ve molt bé
creixent, en un tres i no res
els ingressos cada mes.
La veritat, és una meravella
aquesta màquina rustidora
trasquilant alguna ovella
o fent de rentadora.
Ja han comprovat
a la cinta transportadora
com ha acabat el nostre ramat
en envasos molts desitjats.
En alguna que altra població
ja demanen una com aquesta
preguntant quina és la subvenció
per fer front a la despesa.
Prompte se n’ha adonat
que pot fer moltes feines
tapant algun que altre forat
o no deixant eixir les peles.
TEMPS DE VAQUES FLAQUES A LES FALLES
En tota granja sempre hi ha algun animal que dóna tot el que té i així se sent orgullós de veure que de la seua llet s’aprofiten tots els demés i veu com d’ella se’n fan altres productes. Però les vaques, com les falles, sempre han tingut que alimentar-se per a poder subsistir, i fins ací la crisi arriba, i d’on primer es retalla és del menjar. Puix pensant en açò de les similituds ho podem traduir a les falles. Són temps de vaques flaques per a les falles, tenint un pressupost que ja no es pot estirar més perquè no hi ha fallers.
Temps de vaques flaques,
són per a les nostres falles
ja no sabem els fallers
d’on traure les peles.
De la mamella de la festa
ja no es pot traure més
caldrà pensa en fer la resta
i que passen els mals temps.
Ja fa temps que les falles
viuen mals moments
i caldrà començar a retallar
no sols dels monuments.
Estem en temps de crisi
i nostra festa està patint,
la situació es torna difícil
als temps que estem vivint.
El faller – granger està desolat
de veure com està la situació
d’aquesta festa tant xuclada
per culpa d’una mala acció.
Nostre cadafal vol parlar
d’animals en un corral
i farem l’esforç de retratar
totes les coses com cal.
EL DESASTRE DEL TANCAMENT DEL NUCLI ANTIC
Tenim una qüestió que per més que s’informe no agrada massa a la gent, i és que el tancament del nucli antic va estar una pensada amb bona intenció, però el seu funcionament dóna molt que desitjar. Per això algun animal s’ha carregat semàfors i pilons. Tot i això sembla com el tancat de Gibraltar, primer les persones i després els animals.
Tal i com resa el cartell
està prohibida l’entrada
al nostre demacrat casc vell
agafeu-ho amb paciència cada vegada.
El llaurador incrèdul,
estira de l’animal,
i el xampinyó li diu
que diga la matrícula ja!
Molts intenten col·lar-se
i els puja el xampinyó.
Mare meua quin desastre,
la reparació valdrà un colló.
Hauran de pagar les despeses
de tot allò que han trencat
i a l’altra no anar en preses
per ser un animal despistat.
Amb la idiosincràsia
que té el poble xativí
De l’esdeveniment farem gràcia
a l’escena plantada ací.
EL CONTE DE LA CAPUTXETA ROJA
Moltes formes té d’engalipar el nostre Ajuntament com el conte que diu així «On vas caputxeta per aquesta ciutat?» diu el llop. I lluny de tindre por, contesta la xiqueta «collons, a veure les obres faraòniques que estan fent». I el llop li respon «Ah si? Què és el que estan fent?». Caputxeta li ensenya la cistelleta i apareixen la Ciutat de l’esport, el nucli antic tancat, la Plaça de bous, el Centre Cultural, l’Escola d’idiomes... I el llop per acabar diu «sí que ha canviat el conte!».
El llop no es creu
tot el que li ensenya
solta un collons i redéu
quan obri la cistella.
La xiqueta diu:
Obres faraòniques
pagades per tots
omplint les butxaques
d’algun tio capgròs.
I en aquesta faula
ens trobem ara mateix
no sabem si serà gran la bala
que aquest Ajuntament pretén.
Sota la llum de la lluna
Xàtiva lluirà sencera
la llavada de cara feta
tal i com mostra Caputxeta.
EPÍLEG
Si voleu saber com segueix la història, l’explicació haureu de llegir, no se’n podeu anar a dormir sense saber al remat tot el que dic. No perdem de vista nostra falla, hi ha una explicació de falla, que a molts esclatarà la rialla, i altres pensaran, aquest tio falla!
Dedicat a la meua xiqueta
Laura i a ma mare, i també
com no a esta habitació
que m’enllumena tant bé.
nnnnnnn
Enmig del cadafal trobem l’entusiasmat mestre de l’escola que, amb la seua saviesa, intenta explicar als xiquets que convé estudiar i així, al futur, podrem tindre una vida molt digna, i a més a més, aprendre moltes coses que ens formaran culturalment i ser més educats, així com no ser uns autèntics ignorants de la vida.
També ens diu que si t’organitzes bé, tindràs temps de fer el deure i així poder jugar al que més t’agrada, tant siga a les videoconsoles o a qualsevol dels antics joguets, que últimament estan més que abandonats.
I ens recomana que utilitzem Internet, però de manera moderada. Navegar per la xarxa és molt guai, ja que coneixem moltes coses bones, i malauradament, també coses roines.
Però també ens recalca que hem de llegir. Amb els llibres també aprendrem i ens ho podem passar molt bé amb les aventures dels seus personatges. Ja ho saps, si lliges aprendràs un muntó!
APRENENT és el lema
de la nostra falleta.
Si t’interessa el tema,
pega-li la volteta.
El mestre ens explica
que cal estudiar,
i atenent una mica
ens anirà fenomenal!
Els llibres no són usats
prefereixen la viquipèdia,
trobant dades a grapats
i arxius multimèdia.
La xarxa d’Internet
és una meravella,
en un momentet
naveguem per dins d’ella.
Però no cal oblidar
els nostres llibres,
on podem també trobar
aventures molt xules.
No està gens mal
agafar un llibre.
Llegir és fenomenal
i t’ajudarà a escriure.
És un momentet
fer el farragós deure !
Diu aquest xiquet,
qui ja juga a la DS.
Ja no juguen els xiquets
amb els trastos de sempre:
trencaclosques i ossets
els abandonen prompte.
En la mona de pasqua,
el xiquet està pensant,
sense ganes d’anar a escola
i una gossera important.
Si no vols ser un ignorant
i quedar-te un poc penjat,
ja pots anar estudiant
i així trauràs trellat.
Fes el deure quan cal
i no quant et convé.
Tindràs temps de jugar
i passar-t’ho molt bé.
És important estudiar
per al dia de demà
i poder treballar
en allò que més t’agrà.